martes, 5 de agosto de 2008

Un secreto...

Crítica en el Diario AVUI

El pasado 19 de julio, el Diario AVUI de Barcelona
publicó una crítica en la sección Cultura del libro
Un secreto del bosque. Oblit Baseiria firma el
comentario que aparece a continuación.

Gracias a Oblit por su lectura y sus apreciaciones.


Il·lustració Oblit Baseiria■
Un amor secret
"Dins el bosc, els animals guarden secrets estranys i fascinants.
En un bosc del nord, on hi arriba l’olor del mar,
hi viu un esquirol que
amaga un secret inconfessable.
Ha arribat la primavera i l’esquirol s’ha enamorat
sense tenir en compte color, raça o creença.
Però no cal patir si les dues parts s’entesten a
tirar endavant, tot i que els vents bufin en contra.
Això és Un secreto del bosque, una bella història
sobre un enamorament i
com aquest és prou fort per trencar
regles i barreres imposades.
Una història d’amor dins d’un bosc imaginat
sota la mirada d’Elena Odriozola en què
el color blanc esdevé l’escenari d’un decorat
d’una peça teatral per on desfilen tota una colla
d’animalsactors, un darrere l’altre,
tot esperant el seu torn d’actuació.
El fet de no crear un paisatge de fons
fa que el blanc de la pàgina esdevingui
el paisatge mateix on es retallen les
figures del personatges, que tenen
el pes de la il·lustració. Uns animals
d’una sola taca, la força expressiva dels quals
rau en uns mínims detalls de
moviment d’extremitats, però alhora
dotats d’una gran expressivitat amb
pocs elements.
Si el text aconsegueix mantenir la intriga
d’aquest secret amorós
que només es desvelarà al final de la història,
la il·lustració
se cenyeix a aquesta premissa i ens amaga,
dins el bosc, allò que no
cal descobrir fins al final."






2 comentarios:

patricia metola dijo...

Este verano me compré "un secreto del bosque". Me pareció tan mágico... Y aunque la historia es evidente que mi peque aún no puede llegar a entenderla (tiene tres años) corrí veloz a leérsela esa noche. La escuchó increíblemente atento, con los ojos muy abiertos y absolutamente fascinado. Y no sólo él, si no también mi pareja, que se quedó sentado a nuestro lado encantado con el momento. Gracias.

Anónimo dijo...

Para Típika:
Me alegra mucho que el libro haya encontrado tan buenos lectores y oyentes. Es un placer leer tu mensaje. Gracias por vuestras palabras.
Un abrazo
Javier