Aquí os las muestro:
El mur
Sovint veiem, des de la
distància, com s’alcen murs que separen comunitats religioses diferents,
com el que aïlla l’Estat d’Israel de terres palestines, o els murs –o
les fronteres– que han de creuar els refugiats sirians per fugir del
conflicte bèl·lic del seu país per recuperar la pau perduda, una vida
millor, potser. D’això parla aquest àlbum il·lustrat: d’una manera
senzilla, planera, protagonitzat per animals salvatges bellament
dibuixats.Si uns elefants d’orelles petites construeixen un mur amb arbres per evitar compartir el menjar amb els d’orelles grosses, fàcilment els infants hi entraran i podran plantejar-se, almenys, l’absurditat de les divisions territorials, econòmiques, culturals, religioses. Aquí la metàfora hi té un paper clau; de fet, segons quines qüestions –complexes– poden resultar més entenedores si es descriuen més enllà del realisme, del sentit literal. En qualsevol cas, la lectura d’El mur no es fa gens farragosa: com les històries contades pels grans als petits, transcorre fluida.
A més, la proposta artística, en plena consonància amb el text, hi dóna un aire d’un altre món que fa la història realment atractiva. D’estil pictòric, les composicions ocupen tot l’espai de la pàgina, sense pràcticament cap racó sense pintar, i les escenes, compactes, s’omplen de formes (animals, naturalesa salvatge) sense una sola línia de contorn, de manera que paisatge i animals poden arribar a confondre’s conformant un tot. En definitiva, una obra digna de fullejar, de llegir.
|
 |
http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_critiques.php?recordID=2704
Avui és 21 de setembre. Per a uns comença la tardor, per altres
comença la primavera. Les Nacions Unides han escollit aquest dia com el
dia mundial de la pau. I després de setmanes convulses com les que estem
vivint, el clam de pau hauria de ser el primer pensament i l’últim en
els nostres caps, i sobre tot, en els caps dels que manen.
Fa setmanes, ens vam llevar amb una foto que feia que el cor es quedés en un puny. Jo estava de l’altra banda de la frontera, i en allà van decidir no ensenyar al nen que va morir a la platja. Però un cop aquí, la vaig veure donant voltes per tot arreu. La sang se’m va gelar. Els nens no han de morir a la platja, han de jugar-hi hores i hores fins caure abatuts de son als braços dels pares.
Per això avui no puc més que parlar d’un gran llibre, el Mur de Javier Sobrino i il·lustrat magníficament per la Nathalie Novi.
“D’un temps encà, els elefants d’orelles petites i els elefants
d’orelles grosses es miren els uns als altres d’una forma un xic
estranya i inquietant” Així comencen, i ja us podeu ben imaginar
que va passar. El menjar és el punt d’inflexió. Els elefants d’orelles
petites diuen que la terra és seva, i que els d’orelles grans els estan
robant el menjar. Prenen una solució dràstica: Un MUR. Però la mesura no
només fa mal als elefants d’orelles grans, sinó també als altres
animals que no trobaran el seu arbre preferit, o el lloc ideal a on fer
una becaina… i ja no poden veure als seus amics.
Però vet aquí que el mur els donarà un altre mal de cal. Durant una pluja, uns quedaran enfangats i inundats… els de muralles endins. Què caldrà fer? Com destruir el mur? Què els ha aportat el mur? Qui els ajudarà a tirar el mur a terra?
Els murs, amics, no porten enlloc. La història ho ha demostrat, i sembla que els humans no ho volem aprendre -o millor dit, molts polítics no ho volen aprendre.
Les paraules de Javier Sobrino, belles, delicades, es claven al cor i les il·lustracions de la Nathalie Novi es claven a la retina, per omplir-ho tot de color. Un magnífica edició posa el toc final. Un llibre rodó, necessari, per parlar de murs, els que posem nosaltres, els que aixequen els altres. I per parlar dels altres, els que necessiten un lloc per poder començar un altre cop.
El llibre acaba amb les paraules dels autors: “A totes les persones que salten els murs que les envolten” diu el Javier Sobrino, i la Nathalie Novi ha deixat unes línees que porto clavades al cor, jo que vinc de l’altra banda del mur, “Viure sense armes i sense armadures per somiar am estel impossible, com el Quixot, o gairebé…”
Fa setmanes, ens vam llevar amb una foto que feia que el cor es quedés en un puny. Jo estava de l’altra banda de la frontera, i en allà van decidir no ensenyar al nen que va morir a la platja. Però un cop aquí, la vaig veure donant voltes per tot arreu. La sang se’m va gelar. Els nens no han de morir a la platja, han de jugar-hi hores i hores fins caure abatuts de son als braços dels pares.
Per això avui no puc més que parlar d’un gran llibre, el Mur de Javier Sobrino i il·lustrat magníficament per la Nathalie Novi.
El Mur. Javier Sobrino. Il·lustració Nathalie Novi. Editorial Joventut
Però vet aquí que el mur els donarà un altre mal de cal. Durant una pluja, uns quedaran enfangats i inundats… els de muralles endins. Què caldrà fer? Com destruir el mur? Què els ha aportat el mur? Qui els ajudarà a tirar el mur a terra?
Els murs, amics, no porten enlloc. La història ho ha demostrat, i sembla que els humans no ho volem aprendre -o millor dit, molts polítics no ho volen aprendre.
Les paraules de Javier Sobrino, belles, delicades, es claven al cor i les il·lustracions de la Nathalie Novi es claven a la retina, per omplir-ho tot de color. Un magnífica edició posa el toc final. Un llibre rodó, necessari, per parlar de murs, els que posem nosaltres, els que aixequen els altres. I per parlar dels altres, els que necessiten un lloc per poder començar un altre cop.
El llibre acaba amb les paraules dels autors: “A totes les persones que salten els murs que les envolten” diu el Javier Sobrino, i la Nathalie Novi ha deixat unes línees que porto clavades al cor, jo que vinc de l’altra banda del mur, “Viure sense armes i sense armadures per somiar am estel impossible, com el Quixot, o gairebé…”
El Mur. Javier Sobrino. Il·lustració Nathalie Novi. Editorial Joventut
Entre Actividades Infantiles
Educación Infantil y demás divagaciones… by Seño Punk
Libros Chulos: “El muro” + Sorteo del Día de la Paz
3
El libro chulo de hoy me pareció maravilloso nada más ver la portada, y por dentro me parece todavía mejor.
Pero hay varias cosas que hacen muy especial a esta obra además del tema.
En primer lugar, las ilustraciones tienen una belleza indiscutible. Esos paisajes y sobre todo animales realizados con pintura acrílica en colores tan vivos y vibrantes no dejan indiferente a nadie. Y tiene la magia de aquellos personajes que, a pesar de estar poco caracterizados, resultan expresivos hasta límites insospechados. Es una pena que las fotos no les hagan justicia…
En segundo lugar, el texto, a pesar de estar en prosa, resulta muy poético. Es de esos textos que apetece leer en voz alta y dramatizar. Y, claro, mezclado con el tema que se trata, emociona.
Y a los amantes de la literatura infantil les va a gustar la tercera razón, y es que el autor es amigo de David McKee, el creador de Elmer, ese elefante multicolor tan querido por todos nosotros, y esta obra es en sí misma un homenaje a su trabajo. ¿En qué lo notamos? El propio autor explica al inicio que este cuento empieza como el final de “Tusk, tusk“, que en España se ha traducido como “Negros y blancos“.
Este libro deja un final abierto, puesto que se plantea un segundo problema en la historia, y “El muro” trata sobre ese problema. La verdad es que ambas historias tienen una estructura muy parecida.
https://entreactividadesinfantiles.wordpress.com/2015/09/12/libros-chulos-el-muro-sorteo-del-dia-de-la-paz/
